dissabte, 11 de maig de 2013

PUENTE SOBRE AGUAS MUY TURBULENTAS EN LA SANIDAD CATALANA



Sanitat Sabadell 15m

El caso del señor Ramón Bagó

Ramón Bagó[1] proviene del mundo financiero. Fue director de una oficina del BCH y cambió su carrera por la hostelería hasta llegar a crear un holding, Grupo Serhs, grupo turístico catalán con gran proyección internacional con empresas en varios países con una facturación de aproximadamente de 500 millones de euros anuales. Actualmente preside esta macro-empresa.
Paralelamente al desarrollo de su empresa llega a ejercer como alcalde de Calella (1979-1991). En 1979 también se estrenó en la diputación provincial para ser responsable de Turismo y un año más tarde Jordi Pujol, el ex presidente de la Generalitat de Catalunya le llamó  para darle el cargo como Director General de Turismo de la generalitat. En el año 1987 fue nombrado presidente del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC).

-Las imputaciones-

El informe 29/2005 de la Oficina Antifraude de Cataluña (OAC) considera que el empresario Ramon Bagó pudo cometer los delitos de negociaciones prohibidas y “revelación y/o uso de información privilegiada” por las relaciones que ha mantenido durante 19 años con el grupo de empresas Serhs, que preside, con la empresa municipal que gestiona el hospital de Badalona y con otra del Consejo Comarcal del Maresme.

Según Antifraude, Bagó presidió todas las sociedades del holding del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC) hasta marzo de 2008. Se reincorporó de nuevo a finales de 2011 a las empresas públicas del CSC, donde formó parte del Consejo de Administración de las sociedades e ingresó en la comisión ejecutiva de la matriz del holding público, CSC, SA (EL PAÍS[2]). Dicho cargo le permitió poder adjudicar a ‘Serhs’ licitaciones millonarias o hacer uso indebido de información privilegiada.

Café amb llet[3], Marta y Albano, denunciaron públicamente lo que estaba ocurriendo a través de un vídeo colgado en youtube.com[4] y que fue censurado. Fueron multados con 10.000 € a pesar de estar todo probadamente documentado.
  
Puertas giratorias de las concesiones administrativas o acaso de la Financiación Irregular

A todas las licitaciones oscuras que se han estado produciendo hay que añadirle la de ahora. El sr. Bagó actualmente trabaja como vicepresidente del grupo CSC y es propietario del Grupo Serhs. Aparentemente sigue heredando grandes licitaciones. 
En fecha  27 de febrero de 2013 se le ha adjudicado otro contrato millonario a la empresa que preside, Serhs Food Area, S.L. cuyo importe total es de 5.448.493,55€, negociado sin publicidad.


a) Fecha de adjudicación: 27 de febrero de 2013.
b) Fecha de formalización: 28 de febrero de 2013.
c) Contratista: Serhs Food Area, SL
e) Ventajas de la oferta adjudicataria: única proposición económica admitida en la licitación que cumple con todos los requisitos establecidos en el pliego de cláusulas administrativas particulares y en el pliego de prescripciones técnicas.

Nos preguntamos si la ley de contratos tolera una adjudicación por similar importe cuya negociación ha sido sin publicidad y como única proposición económica admitida en la licitación.
Las adjudicaciones millonarias prosiguen. Quedamos a la espera de que la Comisión de Investigación creada el 29 de Abril en el Parlamento de Catalunya[6] permita a quien le corresponda tomar nota de los contratos que se le siguen adjudicando al sr. Bagó.

Recordamos que cualquier acto de prevaricación se encuentra regulado en el Título XIX de delítos contra la Administración Pública[7] del Código Penal. y por lo tanto, contra el interés general.

Prevaricar, entre otras cosas, es hacer licitaciones y asignar contratos de suministros o de obras, sabiendo que no se han escuchado todas las ofertas, o que no se ha escogido la mejor para el bien común. El acto de prevaricación también significa manipular/traicionar el espíritu de La Ley.

dissabte, 4 de maig de 2013



Els companys de la Plataforma pel dret a la salut han publicat un article que val la pena llegir. Cada dia en trobem més evidències que el sistema no rutlla, que ens volen treure la salut pública per fer-la privada. Aquest article mostra altra vessant del procediment privatitzador.

Els agraïm la tasca feta. I per descomptat, els encoratgem perquè continuïn endavant.

http://peldretalasalut.wordpress.com/2013/05/03/la-justicia-comdemna-a-capio-i-la-la-generalitat-li-adjudica-el-suport-de-malalts-critics-a-la-xhup/

La Justícia comdemna a CAPIO i la la Generalitat li adjudica el suport de malalts crítics a la XHUP

Òrgan de contractació: Servei Català de la Salut (CatSalut)
Unitat de contractació: Divisió de compra de serveis assistencials
Codi d’expedient: DMC/12PN
Tipus d’expedient: Ordinari
Tipus de contracte: Gestió de Serveis Públics
Procediment de licitació: Negociat sense publicitat
Pressupost bàsic de licitació: Més de 700 mil €, exactament  707.934,84 € sense IVA.
Valor estimat del contracte: Més de 7 mil milions €, exactament 7.079.348,40 € sense IVA
Motiu d’adjudicació:  Segons oferta econòmicament més avantatjosa.
Número d’ofertes rebudes: 1
Import: 707.934,84 € amb IVA
Dades de l’empresa adjudicatària: Capio Sanidad, SL.
La Resolució de l’adjudicació és de 27 de febrer de 2013 i l’informe tècnic diu textualment que és l’única oferta rebuda. Bé aquestes són les dades que podreu trobar fàcilment per Internet però, no és estrany que s’hagi presentat una sola empresa? I quina empresa!!! Perquè…
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid acaba de resoldre el Procediment Ordinari 213/2010 MON amb la Sentencia nº 249/2013, en la qual condemna a la Conselleria de Sanitat de Madrid a pagar una indemnització de 125.054,47€ per una negligència mèdica comesa a l’Hospital Capio-Valdemoro.
 Pagarà la conselleria però el culpable és CAPIO
Ens ho explica Santiago Porras Carrasco Metge Inspector de Serveis Sanitaris de la Conselleria deSanitat de Madrid, i diu això:
“En resum, un pacient, ALB, que havia de ser atès a l’hospital de Capio-Valdemoro, davant la mala assistència rebuda va haver d’acudir a un altre hospital, el de la Pau, on finalment va anar correctament assistit.”
“[...] L’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid [...] denuncia la falta d’informació sobre la facturació girada pel Servei Madrileny de Salut (SERMAS) a l’hospital de Valdemoro i afirma que el govern de la Comunitat no utilitza dades fiables a l’hora de justificar el seu plantejament de privatització de la gestió de l’assistència.”.
“És a dir que no només no es va facturar a Capio, sinó que damunt la conselleria ha d’assumir la indemnització judicial. El negoci de la salut va més enllà de l’escandalosa privatització que s’està desenvolupant. No només cobren una assistència que no presten, sinó que damunt en cas de negligència i la seva corresponent indemnització judicial, aquest cost es carrega a l’Administració Pública.”.
“Tornant a la sentència que condemna a la Conselleria a indemnitzar per la negligència comesa per Capio-Valdemoro; en la tramitació administrativa de la reclamació, prèvia a la via judicial, vaig haver d’informar, com a mèdic inspector, sobre l’assistència prestada per l’hospital Capio-Valdemoro. A la vista dels fets comprovats la meva indignació va ser tal que vaig publicar un article (Amancebamiento de la sanitat privada amb la pública a Madrid) amb la intenció d’assenyalar les maldats i els efectes, ben coneguts, que apareixen quan l’avarícia i el lucre presideixen els serveis sanitaris. Un efecte inesperat d’aquest article és que vaig rebre un clar advertiment de la direcció general d’Inspecció: “no es pot parlar malament de Capio.”.
No es pot parlar malament de Capio però…
Capio Sanitat, que gestiona hospitals amb diners públics, s’oculta en les Illes Caiman
“[...] Allà tenen la seva seu les cinc filials de CVC, que en definitiva, controlen Capio. Segons l’empresa, la societat CVC (que està domiciliada en les Caiman) és propietat de fons assessorats per CVC Cabdal Partners i de l’equip directiu de Capio. Capio Sanitat és amo del 40 per cent de les accions, però no aclareix qui és amo del 60 per cent restants.”
“Capio té una complexa estructura empresarial. D’Espanya a les Caiman ha de passar per quatre companyies instrumentals domiciliades a Holanda i Luxemburg. A Espanya es diu Capio Sanitat Holding SL i d’ella depenen altres 12 societats. En total, opera en quatre territoris (Espanya, Holanda, Luxemburg i la colònia britànica de les Caiman) a través de 22 societats, 10 d’elles com a mers instruments. Capio no ha explicat per què un grup empresarial dedicat a la gestió privada de la sanitat pública necessita ocultar-se després d’una xarxa de societats en la seva majoria limitades.”.
(Agraïm a 15M de Sabadell la informació inicial).


============================================